Farigola
Farigola
Thymus vulgaris L.
Farigola – Timó –
Ús en medecina popular:
- Fulla i flor –> Tisana antisèptica, tònica, digestiva i especialment anticatarral.
- Vapors i bafs –> activen la sudació.
- En decocció –> s’utilitza també per rentar-se les dents.
Altres usos:
- Aromatitza guisats de carn o estofats de porc.
- Afegir la farigola a les sopes activa l’efecte depuratiu i digestiu.
- En ús apícola, les abelles en fan una mel de qualitat.
Farigola
La farigola és la més humil, popular i estimada de les herbes de les nostres muntanyes. Al Pirineu té una aroma fina i suau, però a mesura que va descendent de latitud, pren una olor més intensa de timol.
Floreix a la primavera, a partir del mes de març, i la recol·lecció de la seva flor es fa per l’abril o el maig, en un dia clar, sense núvols i a partir de mig matí, quan el sol s’ha emportat la humitat. Llavors, s’asseca en un lloc d’ombra i ventilat i es guarda en saquets de cotó i dins caixes de fusta.
Propietats medicinals d’aquesta planta
Entre les seves virtuts, trobem que la seva infusió és una tònica digestiva, ja que és un bon estimulant per facilitar les digestions, fa agafar gana, és tonificant en el bany i gràcies a la quantitat de timol que conté la seva essència, és un gran desinfectant. També té indicacions per les afeccions de l’aparell respiratori, modificant les secrecions i moderant els espasmes i la tos. També alleugereix el mal de queixals, llagues i afeccions variades de la boca si l’utilitzem com a col·lutori (higiene bocal).
La seva administració per via interna no és recomanable a les embarassades, ja que és un estimulant uterí, i pot provocar contraccions.
La llegenda ens diu que si es recull el Divendres Sant , augmenten les seves virtuts remeieres i la seva olor és més intensa. També ens diu el refranyer popular, a partir d’aquesta planta tant completa i polivalent; “Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari”.