Dent de lleó
Dent de Lleó
Taraxacum officinalis
Dent de lleó – Apagallums – Pixallits – Angelets
Ús en medecina popular:
- Fulles crues i cuites –> És depurativa.
- Fulles crues i amanides amb sal i vinagre –> És diürètica, qualitat que la fa indicada per obesos i hipertensos.
- Els capçals abans d’obrir les flors –> És diürètica.
Observacions:
- El seu nom taraxacum prové del grec “taraxus” que vol dir “guaridor de malalties”.
- La ‘xicoia’ és una varietat de Dent de Lleó que sorgeix als Pirineus i muntanyes molt altes d’Europa i Àsia, i amb les mateixes propietats.
- L’arrel seca i torrada, a Argentina, pot ésser substituta del cafè.
Dent de lleó
Pixallits Apagallums Angelets
Planta vivaç i que segrega làtex en totes les parts de la planta. Les seves fulles, que surten d’arran de terra, tenen els seus marges dentats irregulars. Floreix a partir de la primavera i s’allarga una bona part de l’any . Viu als prats, als camps fèrtils i de cultiu i als marges dels camins.
Hi ha una altra planta molt semblant , la xicoia ( Taraxacum alpinum), que trobem als Pirineus Catalans i altres muntanyes altes com poden ser els Alps, que és una varietat d’aquesta espècie.
Propietats medicinals d’aquesta planta
La part més medicinal d’aquesta planta són les fulles. Tenen un efecte depuratiu, que es produeix perquè afavoreixen l’eliminació de residus solubles en greixos. Liquades o en decocció tenen un efecte diürètic, que alhora les fa adequades contra la hipertensió i l’obesitat. L’arrel, multiplica la secreció de la bilis, alhora que descongestiona el fetge.
Les virtuts més importants de les moltes que s’atribueixen a aquesta planta, són les de purificar la sang. Les virtuts aperitives es dónen sobretot quan es menja la planta en fresc a les amanides. La seva important propietat diürètica, li treu a aquesta planta, el nom popular en català: pixallits.
El dent de lleó no acostuma a faltar a les cures de maig i primavera dels alemanys. Les càpsules que es formen (abans d’obrir les flors), es mengen amanides amb vinagre i sal.
L’arrel a Argentina l’utilitzen assecada i torrada com a substitut del cafè o bé amb una barreja amb aquest. Fa uns 50 anys, la seva preparació i comercialització es va autoritzar al nostre país.
El làtex d’aquestes plantes es troba localitzat a l’arrel. Aquesta arrel, pot ser més o menys rica en cautxú. Això ha originat que es cultivi un tipus d’espècie d’aquesta planta amb molts bons resultats amb fins industrials.
Per conèixer millor la Dent de Lleó i altres plantes aromàtiques i medicinals visiteu el nostre Blog
